Com desfer-se de la claustrofòbia

Com desfer-se de la claustrofòbia
Com desfer-se de la claustrofòbia

Vídeo: Busseig a l'Alguer 2024, Maig

Vídeo: Busseig a l'Alguer 2024, Maig
Anonim

La claustrofòbia és una por als espais confinats. Les persones que pateixen aquesta fòbia comencen a experimentar pànic quan es troben en un ascensor, en una habitació petita, en llocs molt concorreguts, en un avió, etc. La por s’acompanya de palpitacions cardíaques, falta d’alè, marejos, pensaments negatius, sudoració, tremolor. La claustrofòbia és tractable. I quan més aviat comenci, més recuperació tindrà.

Necessitareu

  • - veure un metge;

  • - fer un curs de teràpia.

Manual d’instruccions

1

La claustrofòbia és el tipus de fòbia més comú que afecta més del 7% de la població mundial. Si no es fa cap acció, la situació empitjora amb el pas del temps. La gent deixa de visitar llocs on es pot produir un atac. Aquesta evitació augmenta encara més la por. Com més temps s’amaga una persona d’un problema, més greu s’aconsegueix.

2

Hi ha diversos mètodes per tractar la claustrofòbia: la injecció és un tipus de tractament que crea una situació que la persona té por de patir el pànic. Com a teràpia, utilitzeu un ascensor, una habitació petita, etc. La seva essència rau en confrontar una persona amb la seva por. La constatació que no ha passat res terrible esdevé un argument potent per a la curació.

3

El modelatge és un mètode per desfer-se d’una fòbia quan un pacient observa una persona que es dedica a bombejar. El pacient s’ensenya a adoptar el seu comportament i a conduir al fet que una persona s’adoni de manera independent de la manca de fonament de les seves pors.

4

El desajust és que el pacient s’ensenya a utilitzar tècniques de visualització i relaxació quan comença el pànic. Mentre que una persona es concentra en la relaxació mental i física, li expliquen com i d’on sorgeix la fòbia sense caus. Una persona entén que la seva reacció a la font de la por no correspon amb el seu esquema, a conseqüència del qual desapareixen els atacs de claustrofòbia.

5

En la teràpia cognitiva conductual, se li ensenya al pacient com es pot contrarestar en el moment de l’atac i també com canviar de pensament, cosa que crea sensació de por.

6

La hipnosi s’utilitza en casos avançats. Durant l’hipnosi s’utilitzen tècniques relaxants i calmants per eliminar el pànic, la por i els estereotips associats.

7

En alguns casos, s’utilitzen medicaments per tractar la claustrofòbia. Pot ser xarops sedatius, gotes, comprimits o medicaments més forts. Ajuden a fer front als símptomes físics de l’ansietat: palpitacions, respiració, marejos i d’altres.

Pareu atenció

Si no es tracta la claustrofòbia, es torna crònica.

S’ha comprovat que com més gran sigui la persona, més ràpid es recupera.