A diferència de l’autocrítica constructiva, que només ajuda a construir millors relacions amb els altres, a determinar objectius i mètodes de vida per assolir-los, l’auto-flagel·lació condueix a la depressió i a un estat oprimit.
Què és l’autocrítica?
L’autocrítica és la capacitat d’una persona de mirar les accions d’una altra banda per determinar què es va fer bé i què no. Això és bastant complicat. Perquè molts estan segurs que els errors comesos són el resultat de les accions dels altres, i no de les pròpies decisions. I culpen ningú del fracàs, sinó de si mateixos. La capacitat de mirar críticament les accions d’un mateix ajuda a afrontar-ho. La seva valoració sòbria ajudarà a no equivocar-se en el futur. En efecte, el noranta-nou per cent de l’èxit depèn només de la persona mateixa, i no del comportament dels altres.
L’autocrítica només està disponible per a persones fortes. Els quals són capaços de percebre adequadament no només els consells de l’exterior, sinó que ells mateixos poden comprendre les seves pròpies imperfeccions.
L’autocrítica també és la capacitat d’aprendre dels altres. Una persona que entén que les seves accions no sempre són perfectes, té cura dels consells dels altres. Però, al mateix temps, no els segueix de manera pensada, sinó que els adapta a la seva pròpia situació. Això l’ajuda a evitar moments desagradables, aprenent no només de la seva pròpia experiència.