Hi ha tres sentiments: sacrifici, salvador i agressor. Amb la seva ajuda, podeu comprendre el triangle vital de les relacions.
La víctima és una persona que sent indefensió, esgotament, desig d’obeir algú, incomprensió del que passa, impotència i sensació d’indecència.
L’agressor és aquella persona que confia en ell mateix i en les seves capacitats, busca constantment justícia, el desig de castigar algú és inherent, així com la manera d’influir en la víctima i el salvador.
El Salvador és una persona que vol ajudar tot el temps, té sentiments de confiança i llàstima.
A partir d’això podem concloure que el primer paper ha de suportar l’assetjament escolar. El segon paper és punible i el tercer tracta de salvar els participants. També s’ha d’entendre que, quan en una figura tan geomètrica, l’individu en qualsevol cas complirà totes les funcions. Tot això pot durar un temps il·limitat i no depèn dels propis membres.
Per exemple, el cònjuge ja no pot suportar, l’addicte a l’alcohol ja no té cap voluntat de beure i el metge no vol enganyar la família, la qual cosa és una sortida favorable de la situació. Tot és fàcil i senzill. Però tot dependrà del resultat. Cal que almenys un dels participants surti del triangle, en cas contrari, tothom pot exercir el seu paper indefinidament.
És possible sortir del triangle? Per començar, val la pena esbrinar el paper de qui es va iniciar la sessió. Hi ha un concepte d '"inversió del rol". Per exemple, l’agressor és percebut com a professor, el salvador com a ajudant i acompanyant i la víctima com a estudiant. Si una persona s’inclina a creure que va entrar al triangle com a salvador, haureu de desfer-vos dels pensaments que us fan actuar nobiliariment cap a la víctima. En aquest cas, es proporcionarà assistència a la víctima, però sense cap resultat. Després d’això, un individu indefens començarà a adonar-se que això es pot aprendre de manera independent.
