Comunicació interpersonal: funcions, tipus i tipus

Taula de continguts:

Comunicació interpersonal: funcions, tipus i tipus
Comunicació interpersonal: funcions, tipus i tipus

Vídeo: 2.2 Tipos de Signos aplicados la comunicación visual 2024, Maig

Vídeo: 2.2 Tipos de Signos aplicados la comunicación visual 2024, Maig
Anonim

La comunicació és el procés d’interacció entre subjectes, durant el qual es creen relacions interpersonals. Suposa l’intercanvi d’emocions, sentiments o pensaments. La comunicació també funciona com una forma de parla de la comunicació.

La comunicació és una condició essencial per a l’èxit de la formació de la personalitat. Per aquest motiu, si el nen queda completament privat del component comunicatiu, el seu desenvolupament mental s’alentirà.

Característiques clau de la comunicació

La comunicació té tres funcions principals, que es formen sobre la informació, les característiques interactives i perceptuals. El primer és una funció informatiu-comunicativa. Es troba en el fet que entre els dos subjectes en el procés d’interacció s’intercanvia informació necessàriament. Això es fa possible mitjançant la comunicació verbal o no verbal.

La segona, reguladora i comunicativa, permet regular els factors de comportament i organitzar les activitats de les persones en el procés de comunicació. Això significa que una persona en procés d’interacció amb altres persones pot influir en motius, objectius, exercir el control sobre les accions i influir en el comportament d’una altra persona.

La tercera - la funció afectivo-comunicativa - està associada a emocions i sentiments. En el procés d’interacció, les persones s’apleguen tenint en compte el component emocional o la polarització.

Els principals tipus de comunicació

En psicologia es distingeixen un gran nombre de tipus de comunicació. Amb el tipus formal, l'objectiu no és comprendre i tenir en compte els interessos i les característiques de l'interlocutor. Per a això, s’utilitzen imatges peculiars per ocultar emocions reals en relació amb l’interlocutor.

Amb el tipus primitiu, una persona és avaluada per la quantitat que necessita. Si hi ha interès en el contacte, es produeix una comunicació activa. Tan aviat com es resolen els objectius, es produeix la polarització.

La comunicació de funcions es basa en l'estatus social. Normalment amb aquest tipus de comunicacions, tot es produeix en estàndards i expectatives estrictes.

La comunicació empresarial implica tenir en compte les característiques de la personalitat, l'edat i l'estat d'ànim. Els interessos empresarials surten al capdamunt, de manera que l’objectiu principal és la necessitat d’arribar a un acord.

La comunicació espiritual sol produir-se entre persones properes, quan els dos socis estan interessats i mostren el màxim interès els uns dels altres. Normalment aquest tipus es produeix quan dues persones es coneixen perfectament.