Començar a practicar la meditació, heu d’entendre el següent. La meditació no és un mitjà, sinó un objectiu, un resultat. Utilitza normalment la paraula: per meditar com a pràctica mateixa, com si una persona s’assegués, tanqués els ulls i es va submergir en la meditació. Però, de fet, aquest és l’estat al qual s’ha d’aconseguir mitjançant diverses tècniques. Per arribar a aquest estat, cal esforçar-se.
Una persona no només pot prendre i experimentar un estat d’alegria, tristesa o ràbia. Diversos pensaments el condueixen a aquests sentiments. És possible que pensi en alguna cosa divertit i que faci riure, però el moviment de la ment va provocar aquest goig.
La ment sempre està en moviment. Es passa d’una polaritat a una altra. Ara alguna cosa ha causat la teva alegria, en un minut, alguna cosa ha causat ràbia o tristesa. Alguns pensaments, imatges i la ment s’identifiquen amb aquestes emocions, aquests estats interns i la ment s’identifica amb aquestes imatges.
La meditació és un estat sense pensaments. Per això també se l’anomena parada del diàleg intern. El moviment de la ment s’atura durant un temps i l’energia que es va moure amb la ment es reuneix en un moment i, com que no té cap lloc on moure’s, es produeix una explosió de consciència.
Hi ha fenòmens astronòmics com una explosió de supernova, el naixement d’una supernova. L’esclat de supernova es basa en el procés de fusió termonuclear. Fa temps que es va acumular una gran quantitat d’energia en un moment i, en un moment, comença a esclatar una quantitat colossal d’energia, l’estrella adquireix un nou naixement amb una qualitat degenerada nova, en un estat de ser fonamentalment oposat que abans.
El mateix procés té lloc en la ment d’una persona que ha experimentat la meditació. L’energia que es va gastar en el moviment de la ment, en el treball de la ment, ara s’aplega en un moment determinat, i es produeix un col·lapse en el cos i la consciència: un estat superprecedent.