Quan arriben als 30-35 anys, molts homes comencen a experimentar un complex de sensacions depressives associades als intents de valorar els seus camins de vida i perspectives de futur. Aquesta condició s'anomena crisi de vida mitjana i pot arruïnar l'estat d'ànim no només per a l'home mateix, sinó també per als seus éssers estimats.
Manual d’instruccions
1
És completament natural que una persona tracti d’entendre quant coincideix la seva vida real amb els seus plans i aspiracions. Una crisi de mitjana edat sol derivar de l'aparent discrepància entre els somnis juvenils i la realitat actual. A això s’hi afegeix la por existencial d’imminentar la mort, ja que en casos especialment cridaners l’home està segur que ja s’ha passat el punt àlgid de la seva vida, i ara es mou lentament però segurament cap al final.
2
Naturalment, en la majoria dels casos, tot això no és més que una exageració dramàtica. Si enteneu què passa i intenteu aïllar els motius de la vostra insatisfacció i sentiments, el més probable és que la majoria d’ells són francament descabellats. Per regla general, els homes joves tenen una visió extremadament idealista del món, de les persones i de si mateixos. Un home de mitjana edat fa una rialla que mira els joves onírics i entén perfectament fins a quina distància estan les seves fantasies. Intenteu relacionar-vos amb els vostres plans adolescents amb la mateixa ironia, contemplant-los des de l’alçada de l’experiència de la vida, i us adonareu que de fet no hi ha pràcticament res de lamentar.
3
Preocupar-se pel passat, compartir-lo amb errors perfectes i esperances sense complir, és una ocupació infructuosa i perjudicial. És necessari percebre la vida passada com una font d’experiència útil, cosa que ens permetrà gestionar amb més eficàcia el futur.
4
Pel que fa a la reflexió sobre el "ofegament", a la història humana hi ha centenars de milers d’exemples de com les persones a una edat molt més madura van canviar la seva vida radicalment, començant a viure d’una manera nova. De fet, als 35 anys, una persona no assoleix el punt àlgid del seu desenvolupament, sinó el punt de partida, ja que és en aquesta edat que una persona arriba a la combinació perfecta d’experiència de vida, coneixements i un subministrament d’energia adequat per realitzar les idees més atrevides.
5
En rigor, la crisi de la vida mitjana no és més que una fal·làcia estereotipada basada en valors imposats per la societat com ara una carrera professional o un matrimoni d’èxit. Des d'aquesta posició, 35 anys, en realitat, és un punt d'inflexió, però la presa d'aquest error només condueix a una reflexió inútil. Al final, la història coneix molts exemples de novel·les tumultuoses, ràpides voltes de carrera, aventures increïbles i esdeveniments ocorreguts amb persones que han creuat la frontera de l’anomenada edat mitjana.