Davant de violència i dolor, molts de nosaltres experimentem por. Això és força natural. Es tracta només dels nostres instints naturals d’autoconservació, perquè l’home és un animal, tot i que raonable. El dolor és un senyal d’un organisme sobre el perill, una part integral de l’essència de qualsevol de nosaltres.
Manual d’instruccions
1
Molts psicòlegs creuen que és gairebé inútil lluitar contra la por, inclosa la por al dolor. Això no és sorprenent: com més una persona pensa en alguna cosa, tracta de controlar-se, més l’absorbeix. Val la pena intentar analitzar el vostre món interior, per entendre de què teniu por i per què. Potser estàs aterrat per un tipus particular de dolor. Pot ser diferent: dolor físic, mental o pot tenir por de veure el dolor dels teus i propers.
2
Proveu de respondre a la pregunta, amb quina relació hi ha la vostra por al dolor? Això us ajudarà a descobrir l’origen del vostre problema. No cal centrar-se en la supressió absoluta de la por. Heu de donar les vostres emocions per descomptat, com a part del vostre món interior.
3
Suposem que decidiu canviar-vos radicalment, per alguna raó només necessiteu reduir la por al dolor. Per assolir el vostre objectiu, podeu utilitzar altres emocions més fortes. Respon a la teva pregunta, què és més fort que la por al dolor? Potser us ajudarà un sentiment de responsabilitat, ràbia o un desig salvatge d’assolir el vostre objectiu.
Antigament, els guerrers suprimien la por al dolor, gràcies a un gran desig de guanyar. L’orgull, el desig de ser millor, l’intent de afirmar-se… Cadascú, per descomptat, té la seva més forta emoció, cosa que permet que tothom s’enfosqui. Aprofita aquesta característica de la teva psique.
4
Potser teniu por no només del vostre dolor, sinó també del dolor dels altres. Es tracta d'un esdeveniment força comú que et caracteritza com a un personatge sensible i sensible. La solució al problema rau en la comprensió clara que tota criatura viva té dolor, això és inevitable. Heu de reconsiderar la vostra actitud davant el dolor, començar a percebre-la com a una dada, com a característica de l’ésser característic de totes les coses.
5
És més difícil tractar el dolor mental que amb el físic. Si decidiu curar les vostres ferides i sense por, mireu-vos cap al futur, potser us convindreu millor a un especialista o obriu el vostre cor a un ésser estimat. Una conversa franca és el primer pas per superar les barreres i les pors espirituals.
Pareu atenció
Qualsevol emoció, fins i tot por, es pot silenciar centrant-se en un altre sentiment més fort.
Consells útils
No tingueu por de parlar de les vostres pors. El dolor és una part integral de la vida d’una persona, no té res a tenir por, és més fàcil prendre dolor com un determinat moment.