El comportament d’una persona mentida és sempre diferent del comportament d’una persona sincera. Un petit detall, de vegades perceptible només per un psicòleg experimentat, traurà a l’enganyador, per molt disfressat que sigui: pot ser expressions facials, pantomímies, postures. La mirada de l’interlocutor també pot dir si està dient la veritat.
Manual d’instruccions
1
Si una persona menteix, es pot reconèixer un frau. Encara hi haurà petites discrepàncies entre les paraules i els gestos (inclosa l’expressió dels ulls), tot i que serà difícil distingir-los. El més important és determinar si l’interlocutor té condicions prèvies per mentir i sospitar.
2
El primer signe d'una mentida és la mirada atrevida. Però no és un indicador absolut. Algunes persones, fins i tot amb un discurs normal i sincer, no miren l’interlocutor, sinó que es posen de costat, els és més fàcil trobar paraules i gestos. Aquestes persones, enganyant, per contra, poden mirar-se als ulls i mirar fins i tot amb algun repte.
3
Canvi d’expressió d’ulls. Per regla general, una mentida encara té por de ser revelada, d’aquí l’expressió lleugerament atemorida. Tanmateix, no confongueu la por de divulgar el frau i la vergonya habitual d’un foraster o una situació insòlita.
Pareu atenció
L’ull no és l’únic indicador de mentida. En analitzar el comportament, fixeu-vos en la imatge completa: gestos, expressions facials, postura. Analitzeu tota la informació sobre la persona que coneixeu: les paraules corresponen al que coneixeu i al que veieu?