Es creu que la pobresa no és una condició financera, sinó una forma de vida. El mateix s'aplica a la riquesa. A partir d’això, els psicòlegs han identificat hàbits que condueixen a la pobresa.
Manual d’instruccions
1
Queixes constants
La insatisfacció constant, com ara "Els diners es guanyen molt", "Tots els caps fan trampes", "Mai guanyaré molts diners", l'actitud de la persona pobra. Els pensaments es materialitzen -un fet provat, per tant, menys experiències-, més positius!
2
Estalvi
Hi ha coses que no hauríeu d’estalviar en l’educació infantil, la salut. No persegueu les vendes i estalvieu allò que no necessiteu. Aprengui a negar-vos petites alegries en nom d’un futur més brillant. Potser no vingui en una persona obsessionada amb cada cèntim.
3
Esperant resultats ràpids.
La gent pobra ho vol tot alhora. No volen esperar, treballen de valent per a futures victòries financeres, arrisquen i es responsabilitzen. Estan esperant constantment l’ajut i la generositat d’algú. Si no veuen el resultat d’aquí a una setmana, ja comencen a esvair-se.
4
El temps de matar
Gent pobra com ningú pot perdre el temps. Ells tiren, el maten, no el poden controlar. I quan el temps pren el control d’una persona, llavors de quina riquesa podem parlar?
5
Treball no amat
No hi ha res pitjor que dedicar un temps inestimable a fer negocis sense amor. Ni un sol ric podia guanyar milions fent alguna cosa que no li agradava.
6
Enveja
L’enveja és un costum terrible que corroeix una persona des de dins. La gent envejosa mai no serà feliç i rica. Al cap i a la fi, com es pot gaudir de la vida quan condemnes constantment altres persones i enveges el seu benestar?