Amb quina freqüència el ressentiment enverina les nostres vides, això és incomprensible per a la ment. Ella converteix la nostra vida en una existència solitària en una sombría casa amb finestres i portes embarcades. Ens sentim com a víctima. Això és tan familiar. Això és tan familiar. Com deixar de sentir-se víctima i desfer-se del ressentiment?
De fet, el ressentiment és una eina per manipular altres persones cultivant culpabilitat en elles. "M'he ofès; balleu al meu voltant. Fes el que vull perdonar. " Però en algunes persones, la culpabilitat no augmenta. A alguns no els interessa agradar-nos. I a algú li fem malbé la vida, fent servir els seus punts febles i complexos. Som una "víctima" amb els desitjos d'un dèspota.
Ningú no ens pot ofendre. No està sotmès a cap persona. Només ens pot ofendre. Pot ser que se'ns influeixi algun tipus de dany moral o físic, però nosaltres mateixos ens dona aquest color emocional. Per a què ens ofenem? De manera que l’infractor s’adona de tot el dolor que se’ns infligeix. Però ofenent-nos, tanquem, bloquejant així l’accés a la informació que volem compartir a nivell emocional.
El ressentiment no soluciona el problema. El ressentiment és un intent d’escapar-se’n. Però els problemes no desapareixen. Acumulen una bola de neu fins que es converteixen en una allau i ens cobreixen el cap.
Per deixar de ser ofès, cal sortir de l’estat ofès i començar a respondre adequadament al que està passant. Si us han perjudicat, podeu fer diferents variacions:
- comprendre el comportament del delinqüent,
- perdona
- expliqueu al delinqüent els seus sentiments perquè això no torni a passar,
- respon el mateix.
I després d’això, només oblidar-ho. Ofès, t’afanyes amb aquesta condició, com un pollastre amb un ou, i tens por de la responsabilitat i la determinació de respondre al dany. Deixa de tenir por. Tu mateix ets responsable de la teva vida i ella espera que prenguis mesures.