L’aparició d’un nou membre de la família és un moment molt esperat i, per descomptat, alegre! Només moltes parelles no tenen en compte el fet que "Fins a aquest moment" van viure segons certes normes i regles, que van formar part de la relació i gairebé no es fan cas. Quan l'estructura de la família canvia, les regles d'interacció canvien. Fins al més habitual: a qui anar a la botiga de queviures, a qui i com respondre per a tota la vida, entreteniment, etc. I aquesta etapa de la relació es considera una crisi. Com qualsevol crisi, d’una banda aporta canvis i noves oportunitats i, de l’altra, aporta incertesa i vulnerabilitat.
Necessitareu
- Paciència
- Preparació moral pel canvi
- Actitud positiva davant el que està passant
- Entenent que totes les parelles passen per això
- Suport al soci
Manual d’instruccions
1
Distribució de deures. Està d’acord immediatament: qui és el responsable de què. De totes maneres, com més aviat s’apagarà i més ràpid es parlarà de qui renta els plats, cuina, guanya diners, cuida l’infant… menys serà l’acumulació de descontents i queixes els uns als altres. D'una banda, sembla que tot està clar, i no. Per exemple, la mare necessita ajuda per tenir cura del nadó i el temps que necessita per ella mateixa: un saló de bellesa, gimnàs, reunió amb els amics, etc. I pot semblar al cònjuge que la mare i el fill, asseguts a casa, no necessiten especialment el seu temps, i així tot el temps. També, i a l’inrevés, sembla a cada cònjuge que és més fàcil per a un altre durant aquest període i tota la càrrega de la nova situació només resta sobre les seves espatlles. I en comptes d’ajudar mútuament, els cònjuges comencen a competir, qui és més difícil.
2
Parla el màxim possible. Discutiu tot l’un amb l’altre: ara teniu tantes novetats, consulteu, digueu. Si alguna cosa no va de la manera que voldríeu, no calleu. Els greus acumulats són com l’aigua que empedreia una pedra … En aquest moment el cos femení funciona d’una manera especial i l’esfera emocional és molt vulnerable. Expliqueu a la vostra parella els vostres sentiments, canvis i, si necessiteu suport, pregunteu-ho, poques persones poden endevinar sobre els desitjos d’un altre.
3
Recordeu, sou parella! Recordeu més sovint aquell període en què estaves sol, la vostra coneguda, les dates, les vacances conjuntes … Una mirada mútua amb el pas del temps es converteix en el prisma dels papers parentals, però continueu sent l’un per l’altre l’únic, desitjat…. Deixeu un lloc i un moment en què sou dues persones que s’estimen. Anar al cinema, un restaurant junts, ajudarà a refrescar els sentiments i a omplir-los de calidesa especial. Recordeu l’anterior que us va agradar fer-ho junts? Torneu a modificar algunes activitats conjuntes, si és possible, modificar-les. O potser amb el pas del temps, i el nadó s’acompanyarà amb els teus hobbies.
4
Temps conjunt. Sovint a les mares joves sembla que els pares són maldestres amb el seu fill. Ajudeu-los a aprendre a ajudar-vos a tenir cura del vostre fill. De vegades passa que la mare s’absorbeix en el nadó i el cònjuge no troba un lloc en aquest duet. Els pensaments provenen que quan el bebè creixi, el pare podrà jugar amb ell, passar el temps … Inclou el pare en aquest procés des del mateix naixement d’un nen: les emocions conjuntes ajudaran a sentir-se recolzades les unes a les altres i s’acosten més. I la confiança i la calidesa mantindran la vostra família.
Pareu atenció
Hi ha dificultats que és difícil fer front pel nostre compte, perquè estàs entre moltes coses i no pots allunyar-te de les emocions que de vegades es desfanen. Si teniu la sensació que no se us escolta o que torneu al mateix problema de tant en tant, poseu-vos en contacte amb un psicòleg per obtenir ajuda. Diverses reunions poden canviar la vostra relació per a millor. Sempre podeu venir a una consulta amb o sense parella, com vulgueu. La pràctica demostra que molts divorcis podrien haver estat evitats i que es van conservar moltes relacions si s’hagués proporcionat ajuda durant la crisi.
Consells útils
No oblideu que cada membre de la família necessita descans i el seu espai personal. No et privis d’aquest temps i entrega’l a la teva parella. Les forces es recuperaran més ràpidament i un canvi d’escenari us recordarà que a casa esperen i s’estimen, però alhora no s’uneixen i no es limiten.