Com defensar-se dels càrrecs

Com defensar-se dels càrrecs
Com defensar-se dels càrrecs

Vídeo: Ada Colau: "Cal mobilitzar-se per defensar les llibertats fonamentals i les institucions catalanes" 2024, Maig

Vídeo: Ada Colau: "Cal mobilitzar-se per defensar les llibertats fonamentals i les institucions catalanes" 2024, Maig
Anonim

Ningú està fora de perill dels errors, però passa que un petit error provoca una tempesta d’indignació des de l’exterior. Passa que les afirmacions són completament infundades, però és gairebé impossible aturar el flux d’acusacions i insults. Què fer en aquesta situació? Per sortir de la dignitat amb la dignitat, haureu de controlar les vostres emocions.

Manual d’instruccions

1

No interrompis el teu oponent. Escolta en silenci totes les seves afirmacions, sense intentar inserir una paraula. El més probable és que el fiscal espera un retrocés de tu: emocions, intents de justificar-te i defensar el teu punt de vista. Tanmateix, no heu de mantenir un to de comunicació determinat i canviar a tons elevats. Escolteu amb calma totes les afirmacions, fins i tot si no tenen fonament.

2

Utilitzeu la vostra imaginació per mantenir-vos frescos. No és tan fàcil posar-se sota una calamarsa d’acusacions, deixa que la teva pròpia imaginació t’ajudi. Hi ha molts mètodes populars per recuperar la confiança en si mateix i repel·lir l’atac mental d’un adversari. Per exemple, imagineu-vos que entre vosaltres hi ha una gruixuda paret de vidre: les paraules de l’oponent s’enfonsen i volen enrere. Intenta maximitzar el detall de l’obstacle, pensa en el seu color, textura.

3

Podeu utilitzar trames menys humanes. Per exemple, aboqueu una galleda imaginària d'aigua gelada sobre el cap d'un oponent o torneu-hi una paperera. En qualsevol cas, cadascun d’aquests mètodes permet distreure i percebre amb menys dolor les acusacions i els atacs.

4

Pren la paraula. Això només s'ha de fer quan l'interlocutor hagi completat la seva intervenció. En cap cas, no facis excuses en començar el discurs amb les frases "Heu incomprès …", "No vaig ser jo …", etc. Si realment heu comès un error, no tingueu por d’admetre obertament el vostre error. Però, per descomptat, no hauríeu de culpar-vos de ningú.

5

Eviteu respondre als insults iguals. Si el vostre oponent no es pot calmar i iniciar una conversa constructiva, rebutgeu continuar la conversa amb aquest to i prometeu-ne la conversa més endavant.

6

Tot i això, aquestes tàctiques no sempre es poden permetre. Per exemple, a l’oficina del cap, que és excessivament difícil d’informar-vos per qualsevol error, haureu d’escoltar pacientment un discurs enutjat del principi al final. En aquest cas, no perdeu la confiança en vosaltres mateixos i en la vostra pròpia rectitud, defensant obstinadament però educadament la vostra opinió.