Una personalitat dividida, o divisió múltiple d'una personalitat, és un fenomen en què dues o més personalitats conviuen en una persona. Tenen pensament diferent, expressions facials, cal·ligrafia, de vegades fins i tot tenen accent. De vegades difereixen en intel·ligència i edat.
El síndrome es va donar a conèixer àmpliament gràcies al treball dels psiquiatres Corbett Tigpen i "Les tres cares d'Eva" de Hervey Cleckley, publicat el 1957. El seu treball va descriure amb detall el cas de la pacient Eva White.
Trastorn d'identitat dissociativa: aquest terme experta anomena personalitat dividida. Segons la seva opinió, aquesta definició és més adequada per a la descripció d’aquest fenomen: la persona es divideix en identitats que no es poden considerar de ple dret.
Els símptomes del trastorn es poden manifestar a qualsevol edat. La causa sol ser una greu lesió, tant física com mental, traces de les quals, fins i tot amb el temps, són difícils d’esborrar. Molt sovint, una persona rep una lesió similar a la infància. Tot i que potser no ho recorda, el mecanisme de defensa s’activa quan la situació ho requereix.
Els principals símptomes del trastorn són:
- Almenys dos estats conviuen en una persona, en cadascun dels quals té el seu propi patró de comportament, valors i visió del món.
- Almenys dues identitats prenen alternativament el poder sobre la consciència, la qual cosa comporta una pèrdua de connexió amb la realitat.
- Una persona oblida informació important sobre si mateixa i això va més enllà de la distracció habitual.
- La causa de l’afecció no es pot considerar l’ús de substàncies tòxiques, com l’alcohol o les drogues, o una malaltia.
Malgrat l’aparició de noves personalitats, el nucli no desapareix. El nombre d’identitats pot augmentar amb el pas del temps. Això es deu al fet que una persona crea per si mateixes noves condicions en les quals seria millor capaç d’afrontar una situació determinada.