Què passa si cada pas porta a l’abisme? Per què el meu cor es trenca amb els anhels? No importa si hi ha neu blanca o una suculenta gespa a fora de la finestra: els colors es van esvair, el buit al voltant i el dolor es menja al seu interior. Com viure si no voleu seguir endavant, què passa si esteu cansats de buscar sentit i no confieu en els somriures de les vostres cares?
Hi ha sentit en tot, en cada moviment, sospir o acció. Un home lluita, va a un objectiu concret que ell mateix ha escollit. El més important és no renunciar quan el destí posa l’etapa: sovint passa que els problemes cauen en cotxes, que es desconcerten, no permeten aixecar-se. En un interminable ball de dies i un cicle d’esdeveniments, de vegades comences a enfonsar-se entre les terribles i salvatges que es troben pel camí. I al voltant de la indiferència i l’engany: la gent es va convertir en escòria.
Però espereu, encara que no vulgueu res, fins i tot si no hi ha més força: heu d’avançar!