La crisi de la vida mitjana és un concepte molt convencional i extensible en el temps. Segons els científics, aquesta crisi pot superar una persona en el període comprès entre els 35 i els 50 anys. Perquè una crisi de la vida mitjana està determinada no per anys, sinó per l’estat d’ànim, per si una persona és capaç de responsabilitzar-se de la seva vida. Un dels principals signes de l’aparició d’una crisi de vida mitjana és un replantejament de si mateix, el lloc en la vida, els seus objectius i objectius. Perquè aquest replantejament no condueixi a depressió, cal que us prepareu amb antelació per a una crisi de vida mitjana.
Manual d’instruccions
1
Eviteu la sobrecàrrega i la síndrome de fatiga crònica. Per regla general, la primera campana d’una crisi és la fatiga i la irritabilitat augmentades. Aquests no són els millors companys de viatge per superar la crisi. És millor dispersar-les amb activitats a l'aire lliure.
2
Respon sincerament a la pregunta: "T'interessa viure?" I si la resposta és no, llença totes les reserves per canviar la situació. Penseu en què us agrada fer i trobeu un hobby. Busca amics d’interès.
3
Penseu-hi ara, si obteniu un rendiment del vostre treball. Rarament algú aconsegueix la seva feina per estimar. Però el retorn hauria de ser. Igual que una valoració positiva del seu treball. Pensa a nivell mundial, qui es beneficia de la teva feina?
4
Treballeu constantment per construir relacions de confiança amb els vostres fills, reconciliar-vos amb els vostres pares i ser amables amb ells, passar més temps amb la vostra persona estimada. Quan una família és forta, les crisis no són terribles.
5
Duu un estil de vida saludable. Una crisi d’edat mitjana té por de contraure alguna malaltia incurable i morir. No cal donar oportunitat a aquestes sospites.
6
I, finalment, la crisi de mitjana edat és una gran por a la vellesa i a la debilitat. Per evitar aquesta por, cal crear una visió completament diferent de la vellesa. Penseu que, Leo Tolstoy, Somerset Maugham i Winston Churchill, Bernard Shaw, quan tenien més de vuitanta anys, van continuar (i amb èxit) el treball d’escriptura, i Pablo Picasso i els 90 van continuar dibuixant